DOS MESOS DESPRÉS

L'últim partit que el Tecnovit Alforja FS "A" va jugar a casa va ser el dia 26 de Gener. Entre parades, partits de copa, aplaçats i partits fora han passat gairebé dos mesos sense jugar al propi feu. Potser arrel d'això l'afició tenia més ganes que mai de tornar a veure el seu equip en acció i potser d'aquesta actitud és de la que l'equip rival es queixa a les xarxes socials. Segurament la situació en la que es troben a la taula classificatòria i l'emulació per la coneixença entre ambdós clubs va fer que es creguessin trobar-se en territori hostil.

Futbolísticament parlant, es tractava d'un partit trampa ja que els visitants aprofiten aquesta mena d'enfrontaments per tindre una motivació extra i els locals arrossegaven tres empats seguits (val a dir que tots ells fora de casa).
El matx arrancava amb la sacada dels de la Pineda però clarament es veuria de seguida que el pes del partit i la possessió seria local. Era una especulació total per part dels pastissers a viure de les contres i l'Alforja intentava culminar les seves jugades per evitar tindre sorpreses. Ben d'hora, Ernest avançaria l'equip Alforgenc després d'una jugada personal i tret d'un pal i alguna contra aquesta seria la tònica fins gairebé arribar al descans. A falta de dos minuts per la mitja part, els visitants van tindre el premi del gol que significaria l'empat després d'aprofitar un refús des de la seva pròpia àrea. S'aniria cap al túnel de vestidors amb la igualada al marcador.

A la represa, els visitants seguirien la mateixa filosofia i després d'una bona triangulació, Carles avançaria als seus en el que suposaria una gerra d'aigua freda pels locals. Sense ganes de perdre el temps i molt menys el partit, Alexis decidiria ficar el porter-jugador força aviat per intentar capgirar la situació i la tàctica li va sortir bé ja que Òscar en primera instància i Marc tot seguit aconseguirien la remuntada. El CanVicenç, ara desbordat, veuria com Jordi marcaria un autèntic golàs que els deixaria bastant tocats. Ja cap a les acaballes, Alex Maria reduia distàncies de penal col·locant el 4 a 3. Un arbitratge una mica pobre posava entre les cordes un conjunt local molt superior, sobretot a la segon meitat. Però l'ofici va fer que les decisions arbitrals no passessin factura i Jordi amb dues dianes més i Ernest amb una final sentenciarien el derbi.

Animar des d'aquí als pastissers a seguir lluitant per intentar salvar-se que encara queden forces partits.
I als locals, a seguir fent petites passes treballant igual i aprenent de les errades.


Proper partit, molt complicat, a Solsona, qui va esgarrapar una victòria a l'Aldea.